ES VEDRÀ

Començà a erigirn un sezill i petit oratori que, amb el temps,es transformarà en el primer santuari marià de l' illa i que, junt amb Es Vedrà, van fer d' oasi en la sacsejada història del carmelita d' Aitona: "Veient que amb les forces humanes no n' hi ha prou per a frenar els mals gravíssims que aflegeixen l'Església, en algunes ocasions em refugio en una petita illa ... que, en crestes acolumnades, s'enlaira sobre el més profund de la mar Mediterrània".

Va demanar justicia. Va escriure a la reina Isabel II, el 4 de desembre de 1859. El governador eclesiàstic d' Eivissa, Rafel Oliver, en els seus informes en va fer un ample elogi per la Reina:. El pare Palau era tot un sacerdot, model de virtut i un testimoni vivent pels eivissencs.

Mig any d' espera. El 13 de juliol de 1860, un reial decret deia que el Pare Palau era innocent. El Tribunal Suprem havia considerat injustificat el perllongatdesterrament. Era la proclamació oficial de la seva innocència. El Pare Palau ja es trobava a Barcelona; S'havia acollit a l'amnistia del maig de 1860.Misteri de la Creu! deia palau, i alliberament interior: "Déu, com a bon pare, em porta de la mà i em guia vers on ell vol. Ara, doncs, aniré per on no sé i cap allà on no voldré. Déu sap quan ben disposat estic per a sevir la seva Església" (Cta 56).