TORNADA

A l'Abril de 1851, Palau abandonava definitivament el territori francés a l'empar i amb l'esperança dels nous horitzons que oferia el projecte de concordat entre el govern d'Espanya i la Santa Seu.

L'Església d'homes: feina d'evangelització

Es va incardinar a la diócesi de Barcelona.El bisbe que feia poc n'estava nomenat, Josep Domènec Costa i Boràs, provinent del bisbat da Lleida, el va rebre amb els braços oberts. Ja tenía referències sobre el Pare Palau, tant de Lleida com de França. L'havíen presentat com escandalós i perillós.

El bisbe Costa no sols va saber fer una correcta lectura d'aquests qualificatius, sinó que li va confiar la direcció espiritual dels teòlegs, que s'havíen d'ordenar, del seminari diocesà de Barcelona. El pare Palau li va exposar els seus desigs de viure en soledat i de donar aquesta orientació als qui es confiaven al seu seguiment espiritual. El bisbe el va escoltar i li va permetre de fer un mes de recés a les muntanyes del Montsant, que medités la seva decisió. Mentres, el va incloure en el seu projecte de pastoral diocesana. Necessitava persones com ell. Homes de Déu que parlessin amb la paraula i amb la vida.

Consultada la voluntat de Déu, redactada la regla de vida pels seus grups de dirigides a Aitona, Lleida,la Fatarella, Balaguer...deixà de banda l'ermita de Sant Bartomeu. Es va passejar per les barriades de Barcelona, la perifèria. El p.Palau va visitar els mercats, entrà dins les tavernes i tuguris.Progrés i ignorància es donaven la pau. Tenia raó el bisbe Costa. Urgien noves formes, nous mètodes, el llenguatge havia d'arribar al poble, que caminava mancat d'orientació i de formació sistemàtica. L'església de Barcelona alimentava, dins seu, un nombre creixent d'immigrants sense la més mínima atenció humana i espiritual.Al p.Palau li brotà a flor de pell l'esperit teresià: " Mil vides donaria jo per una sola ànima..."