PRIMERES OBRES

El papa Gregori XVI vivia l'angúnia de la dramàtica situació de l'Església, a Espanya. Va escriure una pastoral dirigida a tots els bisbes de l'ordre católic, proclamant jubileu i demanant oracions per Espanya, enfonsada en el caos i ben aprop del cisma. El govern espanyol es va alarmar. Es van incautar tots els exemplars de l'encíclica i es van decretar seberes penes contra els qui la llegissin o publiquesin. El Pare Palau va ser un dels qui no en van fer cas d'aquelles amenaces. La carta pastoral es va fer córrer entre els refugiats, traduida al castellá o al catalá. El pare Francesc la va llegir i la va meditar. En va fer tema de la seva oració. Dia i nit en pregària, amb l'Església al cor.

El Pare Palau va intentar una resposta més efectiva. Va concevir l'ambiciós projecte d'ensenyar a pregar en l'esperit, resar degudament per arrencar de la justícia de Déu la misericordia i la pau per a l'església. Amb aquest objectiu va escriure el seu llibre "Lucha del alma con Dios" durant la Setmana Santa de 1842. Fins i tot va pretendre organitzar una associació de persones consagrades a pregar per l' Església, amb un estil que va definir "pregar degudament en l'esperit".

L'Església, sempre l'Església. Desde 1845 a 1846 novament el Pare Palau va començar una feina feixuga. El mon extern no era el més important. Es debatia un profund misteri: l'àngel Satanàs contra l'Esposa de Crist, contra el cos místic de l'Església. Això, es coneix? " Qui és l'Església?". No s'estima allò que no es coneix. Va escriure i va escriure. Pregava i escrivia, escrivia i contemplava. El resultat va ser tot un tractat. Per donar a conéixer qui és l'Església , en la seva més íntima realitat. Proposicions que, fonamentades en la Sagrada Escriptura i a través d'imatges, expliquessin la naturalesa de l'Església. Induir a que la mirada es diragís vers el misteri, allò que sols es pot persebre amb "els ulls de la fe".