PREDICACIÓ

La gent acudia a ell com a un oracle, com a un sant. És memòria històrica dels habitants d' Aitona que "després de Joan Baptista el pare palau és el sant més sant". La comparació no és fortuïta. A sant joan baptista li ès dedicada l'ermita ubicada enfront la cova del Pare Palau i que ell, va revitalitzar renovant-hi el culte, les processons, aplecs vigíles d'oracio... Al poble hi rebrotava el fervor religiós. Els joves pretenien imitar el Pare Francesc en el seu estil de vida.

Alguns bisbes van nomenar el pare Palau missioner apostòlic. Van recolzar i sufragar el moviment espiritual que s'havia originat en les missions populars encoratjats pel papa Gregori XVI a favor de la pau a Espanya. Fileres de gent que anaven a confessar-se amb el missioner de la Cova; només que aquest moviment no va complaure gens ni mica el govern de la reina regent Maria Cristina. El pare palau era significativament sospitós!

Se li va instruir expedient. Promovia manifestaciones a altes hores de la matinada. Era facciós carlí; s'havia d'augmentar la vigilància. Potser millor allunyar-lo de Lleida. Alguns es van animar a cobrar la migrada recompensa que s'oferia a qui el fes fora. S'hi van apropar, a la Cova, de nit. El pare Palau ho va veure com una cossa normal. Igual que Nicodemus amb Jesús, també, de vegades, a ell hi acudien de nit.

Tres homes en la fosca. Un es feu una mica endavant. El solitari missioner seguia pregant. Amb calma interpel·la "A matarme vens, germà?". Els ulls regalimaven tendresa: "Vine, germà ja fa anys que no et confesses. A veure, digues en mi: Jo confesso..." El temps va passar gairebé,sense adonar-se'n. "No ho oblidis, l'eternitat ès a prop [...].

Ara, ves a cridar els teus companys".