NOVICIAT

A l'estiu de 1832, Francesc Palau va posar la seva beca a disposició del rector. Ja era teòleg, tonsurat. Tenia 21 anys. Li va comunicar que se n' anava a carmelita descalç. Li van insisitir perquè es quedés. Els seus pares es van disgustar perquè es feia frare. No van entendre aquesta decisió.

Va seguir el seu camí. Se' n va anar amb el Pare Josep, recentment elegit provincial al capítol del maig de 1832, tot i que no era capitular. Les motivacions de Francesc venien de molt endins. No importava que els altres no les copsessin. Havia buscat a la terra, ara ho feia al cel: "reconeguent que les formosures materials no eren el que buscava (...) em vaig decidir a deixar-les totes. Me'n vaig al claustre, no fos que allí l'hi trovés" (MR-495).

El 23 d'octubre de 1832 va començar el noviciat a Barcelona, vestint l'hàbit teresià amb el nom de Fra Francesc de Jesús Maria Josep. El sentit de família va ser sempre arrelat en ell i el va transmetre als qui el van seguir. El seu nom, en religió, no va ser un senzill atzar; volgué tenir amb ell la sagrada familia de Natzaret: Jesús, Maria i Josep.