ÚLTIMA HORA

El dia 10 de març de 1872 havia arribat a Tarragona, malalt, contagiat per haver assistit els empestats a Calassanç (Osca). Deu dies després, 20 de març moria a la ciutat tarragonina, envoltat dels germans i germanes carmelites que ell havia fundat. Acusat de pràctica il·llegal de la medicina, suspés en les seves llicències ministerials pel vicari capitular de Barcelona, seu vacant, Joan de Palau i Soler... Estimat i venerat pels seus fills i filles espirituals, pel poble...

Els qui el van veure morir testifiquen com invocava Maria, Sant Josep, el seu Àngel de la Guarda. Parlava amb santa Teresa, parlava de l' Església. Va morir amb aquestes paraules als llavis: "He sotmés el meu judici, mai m' he apartat de l' Església...Ja és l' hora , Teresa".

S'havia desvetllat el vel de la fe. Definitivament, havia estat introduït en la visió. "Essent Déu i el pròxim, això és, l'Església Santa, la imatge viva i acabada de Déu, Trinitat i Unitat i l'objecte primari i secundari de l'amor de l'home viator, la presència de la cosa Estimada en fe, en ell es produeix l'amor perfecte entre dos aimants. I els dos són l'espill on Déu Trinitat i Unitat, mira la seva Imatge" (MR 510). Eren les noces definitives.