MISSIONER

De 1860 a1872 l'acció missionera del Pare Palau va ser contínua i variada. Va sentir ben clar i en progrés continu el seu carisma de fundador; es van estendre els germans i les germanes carmelites com a carmel missioner teresià, va predicar missions populars, va cear el periòdic El ermitaño, va publicar llibres sobre l'Església figurada per l'Esperit Sant a la Bíblia, va projectar hospitals per a malalts desahuciats, va practicar els exorcismes amb els qui considerava "posseïts" i va fundar escoles catòliques i es va lliurar al servei dels empestats, etc. Tot eren formes d'expressió d'allò que el Pare Palau en definia com la seva missió: anunciar la formosura de l'Església, Déu i els pròxims.

Espiritualitat missionera i experiència eclesial. És la síntesi del carisma Palautià, el Pare Palau oferia i ofereix al cristià com a essencial per la seva vida. En aquesta experiència, Maria sempre hi va ser present; però, a partir de 1864, el que abans i fins llavors, havia estat devoció, imitació, amor a Maria, es va potenciar com a missió, enviament, servei a l'Església, perquè Maria se li va revelar com a mirall, figura, tipus acabat on contemplar-hi una altra Verge i Mare, que era l'Església de Déu. El que era original i característic en l'espiritualitat palautiana era la dimensió missionera de la devoció mariana.