LUCHA DEL ALMA CON DIOS

(Petit fragment del llibre)

Una visió providencialista de l'història a persuadit al Pare Palau de que l' Església Catòlica particularment a Espanya es troba en una situació dramàtica al caire del abisme en que desapareixerà. Desde una prespectiva humana no és divisa solució possible. Els governs <<liberals>> instal·lats en el poder la destrueixen cop a cop de lleis vejatòries i de usurpatòries expoliacions. Els seus legítims defensors geràrquics paguen amb la deposició o el destrerrament de qualsevol gest de resistència. Els mateixos carlistas que empunyaren le armes amb orgull católic demostren més tard, amb la seva conducta, manifesta oposició als ideals proclamats.

Per al Pare Palau, els mals que es lluiten contra l'Església en Epanya són azots i càstigs de la justícia divina, ultrajada per conductes personals i col·lectives incompatibles amb una autèntica societat cristiana. Segons ell, no sotegen en l'horitzó remeis eficaços; qualsevol instància purament humana s' estabellara contra la allau del mal. No es congenial al seu temperament l'amarga resignació; tampoc sap cedir als fatalismes. Pese a tot s'ha d'actuar; intentar fins l'impossible. L'unic que , en la seva situació i en la d'altres moltes pers ones, be factible i segurament eficàs és l'oració: la súplica perseverant i confiada, capaç de desarmar la justícia divina ultrajada i de convertirla en absolutoria misericòrdia sobre la nació infiel.