Situació actual de les restes del Pare Palau ---->

Mapa |Situació | Església | Capella
| Restes | Primer pas | Trasllat | Transport | Arribada | Rebuda | Misa | Requiem | Arca | Espai | Capilla | Ubicació
| Lucha del Alma con Dios | Catecismo de las virtudes | La escuela de la virtud vindicada |
| Flores del mes de Mayo o mes de Maria | La Iglesia de Dios figurada por el Espiritu Santo en los Libros Sagrados |
| La Vida Solitaria | Mis relaciones con la Iglesia | Epistolario | Legislación | El hermitaño y otros |
| Dia-celebració del Pare Palau | Cant del Pare Palau | Himme | Enllaços d'interés | Llocs al món |
| Tornar a la presentació inicial (Petit resum Pare Palau) |
subglobal7 link | subglobal7 link | subglobal7 link | subglobal7 link | subglobal7 link | subglobal7 link | subglobal7 link
subglobal8 link | subglobal8 link | subglobal8 link | subglobal8 link | subglobal8 link | subglobal8 link | subglobal8 link

FRANCESC PALAU I QUER

INFANCIA-COMUNIÓ

La millor confident, la seva germana Rosa. Ella, que no sabia ni llegir ni escriure, animava Francesc a no deixar l'escola.Casada l'any 1824, als 20 anys, amb Ramon Benet pagès a l'horta de Lleida, es va emportar el seu germà a viure amb ells a fi que pogués asistir, com alumne extern a les classes del seminari diocesà ilerdenc. Francesc tenia uns 14 anys.

 

Celebració de la comunió

Foto: Ermita de Butsènit.

 

Segons tradició familiar es creu que tenía catorze anys quan va fer la primera comunió, a l'ermita de Butsènit ,a uns 2 Kms de la capital. Avui és parròquia ; llavors filial de la de sant Llorenç de Lleida . Francesc ens fa una síntesi dels seus sentiments : "Déu , al crear el meu cor va alenar en ell , i aquesta alenada va ser una llei que li va imposar , i aquesta llei em diu < Estimaràs>. El meu cor va ser amotllat per la mà de Déu per a estimar i ser estimat i viu només de l'amor . Jo no coneixia aquest enigma . El meu cor desvetllava aquesta passió ja des de la infància ; jo estimava amb passió i aquest apassionament era el meu torment i la meva pena [...] el meu cor, semblant a una dèbil barcarola , havia estès el seu vel·latge , ja des de petit i, mogut per tota mena de bens contraris mancava de direcció [...] Vaig passar la meva infància sense conèixe't " (MR 495).


Crèdits | www.carmelites.cat
©2007-2008 Col·legi Mare de Déu del Carme