EXILI

Els carlins van perdre la guerrra de 1833 a 1840, que va deixar Espanya tranformada en un fossar de cadàvers. l'èxode cap a frança va se massiu, desde catalunya i des de el País basc . El Pare Palau travessa la frontera al juliol de 1840 junt amb el seu germà Joan i un petit grup de preveres i estudiants , entre ells el jove Josep Escolà, qui anys a venir, forà del fundador de la academian bibliografica mariana. Havia begut en bona font el seu amor i devoció a la Mare de Dùe, doncs el carmeli palau no feia res sense comptar amb Maria, la seva Mare, reina, germana i hàbil jardinera.

Gairebé once anys va dura el exili voluntari de Pare Palau a França a les dicesis de perpinyà i Montauban. Mai va ceptar l'ajuda del govern francès, que oferia al refugiats polítics. Volgué que aquesta postura fos un signe de veritat i llibertat. Era a causa de la religió que patia aquella situació. Continuava vivint en una cova i, amb l'esforç de les seves mans, es guanyaria el pa i el del seus companys. Autonomia i desvinculació política. El seu camp i la seva atmosfera era l'espiritual i el religiós. Era la seva lluita en pro de la causa de l'Església.