L'ESGLÉSIA ÉS L'ESTIMADA

Temps d'optimisme, il·lusió i renovellada esperança. Retorn al brogit del món i de les grans ciutats. Sense projectes, ni mitjans; sense previsions. Un abandonament total a les mans de Déu. Gairebé 50 anys, malalt, amb febres intermitents, els bronquis i l'oïda afectada, amb necessitat de medicar-se, havia de prendre quinina... La novetat brillava als seus ulls.

El p. Palau parlava de camisn nous, ordre nou, nous horitzons. Un món nou. Sobreeixit dinamisme missioner. Més que buscar, espera; més que esperar, confia: "Déu no m'abandonarà, ans bé em guiarà per on li plagui. Jo camino segur, fiat a les mans de la seva paternal sol·licitud [...]. Deixem que Déu ens vetlli, que ens governi, que ens guiï" (Cta 56).

Predicacions a Mallorca i Menorca. El Déu del p. Palau es manifestava en rostres concrets. Portava molts, molts noms al seu cor. eren proïsmse estimats. Deia: "Sóc en un altre món".

El concepte negatiu de "món" de l'evangeli de sant Joan era sobrepassat per la visió de l'Apocalipsi, el llibre preferit del p. Palau, "cels nous i terra nova" i per la teologia de sant Pau: el cos místic de Crist. Humanitat amb què Déu s'havia esposat en Crist i que se'n deia Església. Món-Església, Món-Comunitat de germans. Tot això reflexionat sota la llum de Las Moradas, de santa Teresa. Eren les seves reflexions des de 1845. ERa el tema de les seves predicacions, particularment durant la novena en honor de santa Teresa de Jesús, a les Carmelites Descalces de Palma de Mallorca, les anomenades i conegudes, popularment, com "Les Tereses".