L'ESCOLA DE LA VIRTUT

Va obeir al seu bisbe. Va optar per la predicació; això sí, metòdica, organitzada, amb mitjans adequats , en equip i col·laboració. Per adults. Li va dir al bisbe i a aquest li va complaure: activa i afectiva interacció entre sacerdots, religiosos i laics, comptants amb la positiva participació dels joves estudiants de Filosofia del seminari de Barcelona. Naixia "l´Escola de la Virtut " , missió evangelitzadora i catequesis.

S´inaugurà el 16 d'octubre de 1851 a la parròquia de sant Agustí, a prop de les rambles de Barcelona. Era un barri obrer, conflictiu, prou mancat de formació humana i cristiana.

L'èxit va ser extraordinari des de bon començament. Catequesi setmanal, els diumenges, dues hores per la tarda. L'any 1853, l'empresa anticlerical cridava l'atenció a les autoritats: "Vegin una assistència massiva, que és de gairebé unes dues mil persones! I entre els participants, molt obrers!" La veritat era que als bancs de l'Escola de la Virtut s'hi asseien l'obrer i l'empresari, l'intel·lectual i el militar, la dreta i l'esquerra... En resultava quadre inèdit, insòlit fins llavors a la populosa i industrial Barcelona.

El p. Palau va escriure el Catecismo de las Virtudes entre 1851 i 1852, el va publicar com a text i primer programa. Al veure l'experiència en va redactar un altre amb les tesis més candents sobre els moviments i ideologies (teories de Kant, falansteris de Fourier, protestantisme, deisme, associacions i sindicats, comunisme, drets d'associació també per a les families religioses, etc.) educació en valors (virtuts) i explicació dels moderns corrents filosòfico-socials.

Discussió i diàleg, oració i religiositat popular es donaven la mà a les sessions de l'Escola, que començava sempre amb la invocació de l'Esperit Sant, l'autèntic director de l'Escola, i sota l'empar de la Verge del Carme, segons la nova advocació de Nostra Senyora de les Virtuts, el penó de la qual presidia les sessions.